PREMI SYMBELMIKE

AVUI M'HAN DIT:

- Cèlia, “Transparència”. Perquè si no hi fos, algú l’hauria d’haver inventat. Perquè m’agrada com ens descriu les coses, les grans les petites .... En definitiva, per la seva neta “transparència” i per la seva humanitat. Gràcies Cèlia !

Ha estat un regal de l'assumpta, del bloc des d'on neixen els somnis. Moltes gràcies! Quines paraules tan maques i, no sé si merescudes.


“Symbelmine són aquelles flors, que segons Tolkien, creixen damunt les tombes dels Reis Rohirrin. Flors, també conegudes com a “no m’oblidis”.

La idea és atorgar aquest premi en agraïment als blocs, premiant el seu treball i com a motiu per estrènyer encara més els llaços existents. Per que així, no ens oblidem d’aquells blocs que cada dia fan que vulguem seguir fent allò que fem”

Les normes d’aquest premi són:

1) Escollir 7 blocs que per la seva qualitat, afinitat o altre raó, hagin aconseguit establir un vincle que desitjes reforçar i premaar-los amb un premi i enllaçar-los.
2) Escriure un post, mostrant el premi, citar el nom del bloc que l’ha concedit i notificar-ho amb un comentari als escollits.
3) Opcional: Exhibir el premi en el bloc.


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS
Read Comments

1 comentaris:

Cèlia ha dit...

10 Pensaments:

XeXu ha dit...

No passo per Transparència, ja hi era quan he vist el teu comentari. I també he vist l'escrit aquell a la barra lateral. Gràcies doblement, per penjar l'escrit, i pel premi, tota una sorpresa per a mi veure'm aquí, però que accepto de molt bon grat i amb agraïment.

Per cert, em vaig deixar un 'de' a l'escrit, m'hi vaig fixar després, però com que pensava que es quedaria allà no vaig dir res. Hauria de dir 'dama de Rohan', oi?

Collons, llegir el Silmaríl·lion en català fa que parli així tot el dia!
dijous, 29 / gener / 2009 20:43:00 CET
menta fresca ha dit...

Quina agradable sorpresa Cèlia, has pensat en mi precisament avui que tanta falta em fa i vas i em fas aquest regal. Un regla ple d'amostat i bons desitjos, no saps com t'ho agreixo.
dijous, 29 / gener / 2009 20:51:00 CET
Cesc ha dit...

Mil gràcies per la part que em toca, per a mi és un plaer que em dediquis aquest premi i a més amb persones com les nombrades, ha estat també un plaer fer un escrit pel poble, ja ho saps, mil gràcies per la oportunitat :)
dijous, 29 / gener / 2009 20:58:00 CET
Abogada en Bcn ha dit...

ohhhhhhhhh MOLTES GRÀCIES!!!!! QUINA SORPRESA!!!! Mil petons!!!
dijous, 29 / gener / 2009 21:02:00 CET
Striper ha dit...

Eh guapisima enhorabona per aquest premi!!!
dijous, 29 / gener / 2009 21:16:00 CET
Laura ha dit...

Cèlia: Ufff, GRÀCIES de tot cor, quina il·lusió i quin "break" més necessari!! Aquesta sorpresa tan bonica arriba en un moment increïblement oportú, ja que estic una mica desconnectada i em toca fer estades a hospitals i metges per operacions de familiars propers (demà, el meu pare). O sigui que en un moment d'angoixa i nervis, el Symbelmike és com una abraçada teva des de l'altre costat, que m'arriba tan càlida com si estiguessis aquí mateix. Ara passo pels altres posts que encara no havia pogut llegir. Tan aviat com pugui faré el post corresponent i posaré el premi al blog. Un petó molt gran i agraït, bonica!!!
dijous, 29 / gener / 2009 21:41:00 CET
- assumpta - ha dit...

Gràcies a tu, CÈLIA !!!!!!!!!
dijous, 29 / gener / 2009 21:49:00 CET
Margarida Aritzeta ha dit...

Moltíssimes gràcies, Cèlia, per associar-me a aquesta iniciativa i per enllaçar-me, novament, a través de Tolkien. Em continua fascinant... i és la guia de la novel.la que he començat a escriure ara. Felicitats per la teva creativitats i una abraçada per la teva amistat i la teva tendresa
divendres, 30 / gener / 2009 15:47:00 CET
NeoPoeta ha dit...

UAU! Moltíssimes gràcies, Cèlia! És el primer premi que rebo i realment em fa moltíssima, però que molta il·lusió, i més venint d'una persona que estimo tant com tu...

És una passada que hagis pensat en mi per donar aquest premi, i realment estic molt agraïda... ets un sol, una floreta que hem de cuidar a la bloggosfera perquè, creu-me, vals tot un món!
dissabte, 31 / gener / 2009 18:23:00 CET
Cèlia ha dit...

Primer vull ser agraïda amb l'assumpta, sembla mentida com pot ser que entris per primer cop a un bloc i et sentis tan com a casa i t'agradi tant com explica les coses. I a sobre, et diu unes paraules tan maques, que m'emociona de veritat (us he dit mai que sóc una mica plorona?)Un petó!

Xexu, gràcies a tu pel teu post, per llegir el Silmaríl·lion i haver-nos endinsat en el món Tolkien de nou, que cal anar recordant de tant en tant. I mira, casualment, l'assumpta feia molt poquet m'havia atorgat aquest premi. De seguida vaig pensar en tu tot i que ens havíem comentat poc. T'he de dir, però, que t'he visitat sovint i m'encanta com escrius!

Oh, menta! si ha arribat en bon moment, m'encanta haver-ho encertat. Tot el que t'he dit ho penso de veritat. Com m'agrada la teva lluita i el teu ressorgiment! Ets veritablement un exemple! (però ja t'he dit moltes vegades que les dones haguem de patir d'aquesta manera pel fet de ser dones, simplement per això!) Una abraçadeta!

Cesc, també et tinc per un gran lluitador. Potser en d'altres temps no vas reflexionar tot el que reflexiones ara, però penso que si no deixes mai d'escriure, potser et podrem llegir en paper de veritat (tan de bo no m'equivoqui!). Tampoc és el que pretens, ho sé, vols guanyar-te a tu mateix i això és el que més desitjo que et succeeixi. També t'agraeixo els teus comentaris que, des del primer moment, han estat molt afalagadors. Un petonàs!

Ei, abogada, que la teva nena escolti un conte cada nit explicat per la mare o el pare. Els vincles seran per sempre (fins i tot quan a l'adolescència no ho sembli) inesborrables. Res no trencarà el lligam que establireu i, a més, l'ajudarà a comprendre millor aquest món, de vegades un pèl estrany (i tu ho deus saber molt bé, em sembla).

Gràcies striper, ja saps que també te'l volia donar a tu, però tens tans amics que, de segur, t'arribarà aviat per un cantó o per un altre, però en el meu pensament també hi eres...

Gràcies laure, és cert que des del primer moment ens hem entès bé, una formació semblant? pot ser! M'alegro que també t'hagi donat una mica d'injecció de moral aquest premi i t'ajudi aquests dies d'hospitals. Que surti tot com hagi de sortir. Un petonet, maquíssima!

Gràcies Margarida per haver acceptat aquest petit detall de la blogosfera. La vida és molt curiosa i plena de detalls soprenents... També t'havies endinsat al món Tolkien per a la última novel·la? fantàstic, aquí tens una que està desitjant de llegir-la tan aviat com surti! (bé, primer La maleta sarda, és clar que sí).

Apa, apa, Neopoeta, m'acaben de de preguntar què em passa que m'estic estarrufant tant! moltes gràcies a tu, bonica, per sentir com sents i per escriure com escrius. Aquí tens una veritable admiradora! Un petó a tu també i a tots en general! gràcies a valtros i a aquells a qui no he pogut donar...
dissabte, 31 / gener / 2009 19:17:00 CET