Us desitgem col·lectivament:

Laura Dalmau, SalObe, Carme, Cesc, novesflors, onatge, Neopoeta, -assumpta-, Margarida Aritzeta, Jesús M. Tibau, zel, Striper, Anna, La "petitona", Laura, Té la mà Maria i Cèlia.

La nit:

La lluna embolicada en paper de plata, l'aprofiten els poetes, els amants i els lladregots mentre tothom vetlla pels seus somnis. Somnis de fulls que voltegen. Profondo como na noche y sus colores. La capa negra i màgica que ens porta els somnis. L’hora de somiar. En la foscor sempre hi haurà alguna lluna. De fet, ara mateix em trobe en ca la lluna.La nit és un ocell, és una flama, un perfum. És el bressol del silenci de la carícia, és l’eco dels mobles, les parets. És el somni sota el coixí, o a sobre..., la nit és un temps màgic, i si és en companyia de la lluna, llavors és calalluna...L'hora certa de la veritat.La nit és una ampolleta de passions i inspiració. Callada i quieta comunió amb els meus somnis, xerrades a la llum de la lluna deixant-me hipnotitzar per ella. Una excusa per fugir de la realitat. La nit, mur de cristall per viure somnis a l'altra banda, que s'esquerda cada dia en sortir el sol... A vegades a la nit sobren les bombetes. Les ales de l'esperit.

El dia:

Una poma saborosa, el contrast del dolç i el salat, maduixes amb nata, mel i mató...Un indispensable estímul. El dia: un jardí vora el mar. Esdeveniments perduts i trobats. Un embolic de cel·lofana groga o de boirina lletosa.Una alenada, el seny i la rauxa, tres renecs al carrer, obrir els ulls i veure. El mar, el far, respirar feliç i content de viure i abraçar la natura; abans de treure la gossa, donar l’esmorzar a la gata, fer el cafè amb llet de la companya, acompanyar la pubilla a l’estació del tren. Ai el dia... El dia:el compromís amb els rellotges que mesuren el temps i comptabilitzen el rendiment del treball. El dia és el sol des de sota els llençols. Presses, rellotges i més rellotges. La cara de la vida.

L'hivern:

Un cos nu, abraçant un altre cos, ben junts, fent un tirabuixó. Energia còsmica per acumular calor davant la llar de foc! L'hivern: una flassada de paraules minúscules. Un cau massa petit per amagar-nos, un aire sòlid que et rosega les galtes. Blancs reals i fred aparent. Boca com un avenc que crida i crida el foc. Temps de repòs, quan el sol és un tresor, les postes de sol un regal, foc i brasa. És el temps que la flama va per dins. Llàstima que el dia és gasiu en llum. M’agrada sentir els arbres com parlen del seu fred... La vida en potència, allò que espera just el moment de néixer. L'hivern és una llar de foc encesa. La tristor, la melangia, el fer balanç, els propòsits, la família tota. La mort de l'alegria.L'hivern és ambivalència... alegria infinita si la vida somriu, pena immensa quan van maldades...el fred al cor costa de pair.

La primavera
:

Esclat de rialles i plors, la pluja que s'enfonsa als pulmons i fereig l'ànima. Plena de vicissituds sexuals. Un ocell que passa de llarg. Temps de proves de colors per a pintar el món. Flors i més flors. Pluja de roselles inesperades que l'atzar ens va sembrar al cor. És temps de vida, la fecundació neix arreu... Cada pètal és un poema, cada flor un èxtasi. La mar és la gran metàfora. La llum penetra fins les profunditats més profundes. Gemega la ferida amb vida pròpia. Tot té un pentagrama diferent. Malbaratament d'energies, esclat d'un enorme castell de focs, però tot i així, llavor de vida. La primavera és estirar-se sobre la gespa. Esclat de la nova vida, noves il•lusions, nous projectes, orenetes
voltejant. El joc de l'esperança. Margarides de m'estima, no m'estima, m'estima, no m'estima, m'estima, no m'estima... Esclat de colors, olors, sons i sentiments a flor de pell.

L'estiu:

Vols d'àguiles i d'insectes mentre faig banys d'aigua tèbia, caminades vesprejants, jardí i xerrades a ca la lluna. Tot s'inicia amb Sant Joan i s'acaba amb la verema. Una estació que em devora el llenguatge. Una migdiada mandrosa. Un collaret de sol, de mar, de cel i de nits. El somriure constant. El pergamí del temps escampat per escriure. L’estiu potser com una tómbola..., depèn de si fas vacances o no..., segons on vas, olor d’humanitat... Però l’estiu és com un temps de joia. Al calendari les revetlles. Les amanides. La fruita del temps. Les nits allargassades. Olor de jardí.
La mar a primera hora del matí, quan la gent encara no ha arribat; quin plaer...
Llangor, aigua tèbia, vida quieta. És un bar sorollós. La passió, el vermell encès, els capvespres, els passejos vora el mar, la càrrega positiva. L'exuberància del color. Descans, fondre's amb el mar, tornar als orígens que desitjaria fossin la meva fi.

La tardor:

Retorn a la infantesa i als nous projectes pel curs. Una olor desvestida. Colors grocs de codonys, color de carbassa, color vermell de magrana. Fulles volant. La tardor i el propi nom van units, com... una flor de tardor. Després de l’estiu, la tardor és com un accent al poema. M’agrada
passejar entre els arbres. El terra és una catifa de vida caiguda que fertilitzarà altra
vida. És un temps especial... Ni fred ni calor. La vida es prepara per l’hivern. Tocs de foc a les fulles, aram a la vida, vi a la copa, llenya al cobert. La tardor és entristir-se i alegrar-se sense motius. La relaxació, la dolça monotonia, la boira que ens transporta a mons imaginaris. L'alentiment del pas del temps. És el fruit, ja sec, que es desprèn de la mà de la vida i espera entre fullaraca el repòs i alguna que altra trepitjada. La tardor es plena d'olors..

Si fossis terra creixeria en tu
i llevaria fruits d'una rara dolcesa,
seria fidel als camins que et solquen la pell
i als rius secrets que et travessen l'entranya.
Si fossis mar manllevaria el vent
per desvetllar-te remotíssims ecos.
Si fossis pluja et rebria tot nu.
Si fossis bosc estimaria l'ombra.

I el propi nom és tan propi que cadascú el viu amb llibertat.

Temps de foc a terra,
temps de recolliment,
color de l'aspra terra,
grisa,
freda,
desplaent...

Tarongina tardana
que aviat florirà.

Temps de records càlids,
d'amics i d'amor,
color de sobretaules,
versos,
rialles,
plors...

Tarongina tardana
que aviat florirà.

BON NADAL!

Gràcies per participar, gràcies per ser aquí amb tanta generositat. Estic aprenent molt al vostre costat i us ho agraeixo de tot cor. Els preciosos dibuixos nadalencs que acompanyen les equivalències són de la Carme Rosanas, a qui li agraeixo especialment la seva sensibilitat i ajuda.